Setembre, octubre, novembre… queden lluny els dies calorosos de les vacances, han passat quinze setmanes (llargues per uns, curtes per pocs) de curs escolar i la població escolar catalana es disposa a gaudir d’uns dies de descans. Són dues setmanes que passen volant entre troncs de Nadal, familiars vistos només uns dies a l’any, raïms, campanades, patges i missives reials (en forma de carta o de septuagenari recolzat en una taula).
 |
| Cursos de Directors/es de la FVB ( Nadal-Setmana santa 2011) |
Molts adults diuen que aquestes festes són per als nens i nenes, que són les dates on aquests han de jugar. Potser per això, malgrat la crisi, a totes les cases són els infants els qui reben la major part de regals. Hi ha un ampli debat sobre quants o quins regals i joguines cal comprar. Jo no sóc ni pedagog ni tinc accions en empreses de joguets, així que prefereixo no prendre part per ningú.
Sobre el que sí vull parlar és sobre l’oportunitat que suposen aquests dies per a molt joves. Lluny de la imatge sobre la joventut lligada només a la festa i al desencant, hi ha molts estudiants de secundària i, sobretot, universitaris, que inverteixen els dies entre festius per formar-se o per formar part en el món de l’educació en el lleure. És una època on es realitzen activitats com els parcs de Nadal, que no només ocupen als més menuts, sinó que són una font d’experiències (i d’ingressos) per a joves voluntariosos. També són dies on centenars de joves catalans i catalanes es formen com a monitors/es i directors/es de lleure.
En definitiva, aquestes festes podem triar entre només fer despesa o bé animar a invertir en el nostre futur. T u què has escollit?
Victor Salo.
Director de Lleure
